lunes, 4 de marzo de 2013

Bones!

Aquests dies que no he escrit l'Aleksandra i jo hem anat quedant, en conseqüència hem pogut xerrar molt. S'ha de dir que es comporta amb mi com si fos una amiga en lloc d'una noia a la que mentoro. Trobo que és un fet important ja que suposa un gran avenç a la feina; ja confia en mí i sap que pot comptar amb mi sempre que em necessiti. 

Pujo fotos de la última quedada que vam fer. Va ser ahir diumenge al matí. Amb ocasió del seu 15è aniversari vaig decidir convidar-la a un bon esmorzar a la pastisseria Can Carbó de Lloret. Li va agradar molt i em va dir que tornaria un altre dia amb els seus pares.